L'escriptor Andreu Martín és ben bé el mestre de la novel·la policíaca de la literatura catalana. En aquesta novel·la desgrana una història d'intriga i d'acció emmarcada en la Barcelona actual. Wendy és una jove policia que haurà d'enfrontar-se a la dura realitat de la seua feina, haurà d'aprendre algunes lliçons de la vida en una sola nit.
Els lectors de 2n d'ESO teniu en aquest bloc l'espai i l'oportunitat d'expressar la vostra opinió sobre aquesta lectura. Us ha agradat? Quin aspecte de la novel·la us ha semblat més interessant? Us agrada el gènere de la novel·la policíaca? Expliqueu la vostra impressió sobre la novel·la lliurement. Esperem els vostres comentaris.
La novela de Arturo Pérez-Reverte, El Capitán Alatriste es una obraen la que se dan cita la acción, la intriga, la historia y la aventura. En ella, se narran las aventuras y desventuras que vive el protagonista, Diego Alatriste y Tenorio, antiguo soldado de los tercios de Flandes y espadachín por necesidad en el Madrid del siglo XVII.
Siempre al lado del capitán, Íñigo Balboa que además de narrador participa directamente en el desarrollo de la acción. Junto a los personajes ficticios, aparecen otros reales, testigos y protagonistasdel momento histórico en el que se desarrolla la novela: Felipe IV, el conde-duque de Olivares, Quevedo, Calderón, Lope de Vega o Góngora.
Otros personajes secundarios: Caridad la Lebrijana, Martín Saldaña, el Dómine Pérez, El Licenciado Calzas, Juan Vicuña, etcétera, arropan con su amistad o fidelidad a nuestro protagonista y, junto con otros muchos, constituyen el abigarrado seno de una sociedad corrupta y decadente, en la que desempeñan el papel que les ha tocado vivir: buenos o malos, engañados o engañadores, víctimas o verdugos.
Gracias a estos y a otros personajes consigue el autor una notable recreación de ambientes, no sólo por los rasgos que reflejan, sino también por ser representativos de su época.
Ahora, os lanzo un reto. Escoged un personaje de la obra y dadle vida. Como fuentes de inspiración tenéis la novela, estos cuadros de Velázquez y una canción de Sabina.
Don Juan Tenorio de José Zorrilla (1817-1893) es la obra más popular del teatro romántico. Se estrenó en 1844, y desde entonces se representa. La obra presenta todos los ingredientes del teatro romántico: misterio, duelos, escenas nocturnas, raptos, enigmas, muerte, el mundo de ultratumba, etc.; don Juan, el protagonista, recreación del mito clásico, es un personaje misterioso, rebelde, valiente, popular y doña Inés representa al tipo idealizado de mujer romántica, símbolo del amor puro. La obra acaba con el triunfo del amor (don Juan se salva del pecado por el amor de doña Inés).
Tras haber realizado la lectura los alumnos de 4º ¿Qué opinan a cerca del poder de transformación del amor?
Uno de los efectos de la obra literaria es el sentido de emulación que provoca. ¿Quién, después de ver una película o leer una novela de tema medieval, no se siente fascinado por ese mundo de gestos nobles, actitudes heroicas, lealtades y amores sin límite, o por el brillante decorado de sus castillos y armaduras? Bien, pues leído el texto se nos presenta una magnífica ocasión para ofrecer una historia en forma de cómic creado por los alumnos de 3º de ESO.
3ºC La espada y la rosa: Aída García y Sara Quince
3r A La espada y la rosa: Isabella Brezoiu y Mar Fuembuena
Berlín 1942. La guerra no afecta mucho la vida de Bruno, un niño de nueve años que vive en un barrio residencial. Pero un día al llegar a casa se encuentra todas las cosas empaquetadas: su padre, miembro de la elite militar, tiene una nueva destinación y tiene que instalarse con toda la familia en un área rural medio desierta y muy deprimente. Bruno se aburre y pasa los días obsesionado con una cerca situada delante de la ventana de su habitación. Hasta que no conoce a Schmuel, el niño del pijama de rayas, que vive al otro lado de la alambrada, Bruno no comprende que ya no está en Alemania sino en Polonia. Tampoco es consciente de lo que pasa en la vida de Schumel hasta que es demasiado tarde para escapar a los horrores que se viven al otro lado de la cerca.
Los alumnos de 4º, después de haber leído la obra, plasman algunas frases o párrafos que más les han impresionado o que quieren recordar.
Los alumnos y alumnas de 4º de ESO han leído el Lazarillo de Tormes. Aunque el lector tiende a menudo a olvidarlo, el Lazarillo es una carta. La persona que la escribe es un pregonero llamado Lázaro de Tormes, quien cuenta su propia vida para satisfacer la curiosidad de un conocido al que se dirige con el tratamiento de “Vuestra Merced”. El autor refleja en su obra una realidad contemporánea, algo que será muy característico del tipo de ficción que se origina con obras como el Lazarillo y el Quijote: la llamada novela moderna, que tiene un profundo carácter realista. ¿Qué elementos de la novela os han parecido más realistas y cuáles muestran una deformación de la realidad exagerándola hasta llegar a la caricatura?
Arriba el torn als lectors i lectores de 1r d'ESO. Han llegit dues obres teatrals de la literatura universal a la matèria de Llengua catalana i literatura. Ambdues recollides en sol volum i publicades aEdicions 62: La comèdia de l'olla de Plaute - de la literatura clàssica romana- i El metge a Garrotades - de l'època del Barroc.
El tema de l'avarícia és tractat a les dues obres en clau de comèdia. Els embolics, les confusions, la comicitat del llenguatge i de les situacions... cada obra té els seus mecanismes per arrencar el somriure del lector o de l'espectador. I... seria divertit que els alumnes i les alumnes de 1r d'ESO expliquésseu què us ha semblat més divertit de cadascuna de les obres: un personatge, una situació, un determinat comportament dels personatges... Animeu-vos a participar-hi... que riurem tots i totes.
Els que ara llegiu "El vigilant" potser no sabeu que acabeu d'entrar en un grup gairebé privilegiat de lectors: els d'una de les novel·les més llegides i discutides dels nostres temps, un text envoltat d'una certa llegenda. Sabíeu que el seu autor sempre va fugir de les càmeres i de l'èxit? Que no ha concedit mai una entrevista? Sempre s'ha amagat. Fins al punt que acaba de complir 90 anys i ningú sap si és viu o mort. Ningú no en sap res. Alguns us diran que la novel·la es va fer famosa després de la mort de John Lennon (el seu assassí, la duia a la butxaca quan va ser detingut); altres asseguren que l'únic mèrit de l'obra és haver criticat alguns dels fonaments de la societat americana en un moment en què eren els grans herois salvadors de la societat occidental després de la segona guerra mundial. Deixant de banda les opinions dels altres, ara que la llegiu podeu dir-hi la vostra. Holden Caulfield diu coses genials, que no deixen indiferent.
Algunes "perles" de Holden:
"Va començar a netejar-se les remaleïdes ungles amb la punta d'un misto. Sempre s'estava netejant les ungles. Tenia gràcia, en realitat. Les seves dents semblaven florides, i sempre tenia les orelles brutes com la tinya, però sempre s'estava netejant les ungles. Suposo que pensava que això el feia ser un tio molt net."
“Sempre estava demanant favors a tothom. Aquests paios que es pensen tan ben plantats o molt importants són tots iguals. Com es consideren els millors del món creuen que tots els admirem moltíssim i que ens morim per fer alguna cosa per ells.”
Ara us toca a vosaltres, lectors de 3r d'ESO, citar alguna frase de Holden que us haja impactat: per divertida, per crítica, per sentida... Va, ara us toca dir-hi la vostra.
Inaugurem una nova secció al bloc de la nostra biblioteca, un espai per compartir opinions sobre les lectures que anem fent al llarg del curs. Sota l'etiqueta "Tastets", trobareu activitats que volen donar la veu als lectors i lectores que sou tots i totes. Trobareu suggeriments per fer comentaris sobre tot allò que aneu llegint al llarg del curs a les assignatures de català, castellà, anglès, francès... Amb els tastets de lectura que aneu fent, de ben segur que aneu descobrint moltes coses que no cal deixar-les avorrides a les aules: emocions, sensacions, pensaments.Aquí les podreu dir en llibertat i amb respecte a totes les opinions. A continuació, la primera proposta, animeu-vos a participar-hi.
El cafè de la Granota, Jesús Moncada Edicions, 62.
Els alumnes de 4t d'ESO han llegit aquest recull de relats a la matèria de Llengua catalana i literatura. En l'ambient mequinensà transcorren històries carregades d'humor i d'ironia que retraten un món proper i a la vegada llunyà amb la destresa dels grans narradors capaços de copsar l'anècdota i transformar-la en quelcom universal.
Així que els de 4t ja teniu la porta oberta al Tastets. Segur que hi ha algun relat que us ha agradat més que la resta. Quin? Per què? Vinga, que els professors i professores del departament de català estaran atents a les vostres respostes.
L'escriptor Andreu Martín és ben bé el mestre de la novel·la policíaca de la literatura catalana. En aquesta novel·la desgrana una història d'intriga i d'acció emmarcada en la Barcelona actual. Wendy és una jove policia que haurà d'enfrontar-se a la dura realitat de la seua feina, haurà d'aprendre algunes lliçons de la vida en una sola nit.
