Biblioteca

Biblioteca
"Es llegeix per comprendre's un mateix, per comprendre els altres, per comprendre el nostre temps. I fins i tot per comprendre el passat, el qual, en última instància, és també els passat nostre, passat d'avui. Acudim a l'obra literària a la recerca de noves o millors dades, d'opinions, de coratge, respecte al món que ens envolta, respecte al món de què som part. I el que no sigui això, serà perdre el temps; és a dir, perdre el nostre temps". Joan Fuster, Diccionari per a ociosos. 1964

dimecres, 4 de febrer de 2009

Nova secció al bloc: tastets

Inaugurem una nova secció al bloc de la nostra biblioteca, un espai per compartir opinions sobre les lectures que anem fent al llarg del curs. Sota l'etiqueta "Tastets", trobareu activitats que volen donar la veu als lectors i lectores que sou tots i totes. Trobareu suggeriments per fer comentaris sobre tot allò que aneu llegint al llarg del curs a les assignatures de català, castellà, anglès, francès... Amb els tastets de lectura que aneu fent, de ben segur que aneu descobrint moltes coses que no cal deixar-les avorrides a les aules: emocions, sensacions, pensaments.Aquí les podreu dir en llibertat i amb respecte a totes les opinions. A continuació, la primera proposta, animeu-vos a participar-hi.

El cafè de la Granota, Jesús Moncada
Edicions, 62.

Els alumnes de 4t d'ESO han llegit aquest recull de relats a la matèria de Llengua catalana i literatura. En l'ambient mequinensà transcorren històries carregades d'humor i d'ironia que retraten un món proper i a la vegada llunyà amb la destresa dels grans narradors capaços de copsar l'anècdota i transformar-la en quelcom universal.

Així que els de 4t ja teniu la porta oberta al Tastets. Segur que hi ha algun relat que us ha agradat més que la resta. Quin? Per què? Vinga, que els professors i professores del departament de català estaran atents a les vostres respostes.

Àngels Castellà

13 comentaris:

  1. francesc Isern Marquez15 de febrer de 2009 a les 16:57

    trobo que es un llibre una mica aburrit per el meu gust. Hi havien moltes paraules que eren difícils d'entendre, els contes eren molt curts i no els acabava d'entendre, aquest llibre per mi no m'agradat gens.

    ResponElimina
  2. Míriam Ferré Alanyà, 4t B16 de febrer de 2009 a les 19:30

    Personalment crec que ha estat un llibre una mica avorrit. Hi han historietes que no he entés gaire, i d'altres, en cambi, m'han semblat molt bones.
    M'hauría agradat que el llibre hagués sigut d'un principi i d'un final, és a dir, que el llibre no hagués sigut de contes.
    El vocabulari, a part de ser bastant de per aquí, era una mica dificil d'entrendre, i els contes, alguns, avorrits.

    ResponElimina
  3. El Cafè de la Granota crec que és un llibre interessant per llegir aquí a la Terra Alta perquè parla de llocs propers a nosaltres i el vocabulari és pot entendre fàcilemnt.
    Potser al ser contes costa més d'entendre el significat, però llegint-lo més d'una vegada és pot entendre perfectament.
    En general m'han agradat tots els contes, però els que més m'han agradat són: Paraules des d’un oliverLa i Plaga de la Ribera.
    M'agradat bastant!
    I la xerrada de l'Hèctor Moret va estar molt bé!

    ResponElimina
  4. Laura Aguiló Castillo 4rt A18 de febrer de 2009 a les 15:16

    En el meu cas,com que vivim prop dels llocs on es desenvolupen els fets dels diferents contes, m'ha agradat bastant, ja que la manera en que està escrit, més o menys, es com parlem nosaltres. Els contes m'han agradat quasi tots, alguns més que uns altres, però en general ha estat bastan curiòs.
    La xarrada que ens va fer l'Hèctor Moret, va estar bé.

    ResponElimina
  5. En el meu cas aquest llibre va començar decepcionant-me , no és del gènere que a mi m'agrada però quan em vaig posar a llegir vaig veure que era un llibre bastan curiós i, fins i tot, entretingut. Alguns contes m'han agradat més que d'altres però en general és un bon llibre.

    ResponElimina
  6. Francesc,
    Gràcies per dir la teua opinió amb sinceritat.

    Míriam,
    Gràcies. Sort que hi ha literatura per a tots els gustos. Els relats permeten una lectura més ràpida,però si prefereixes una novel·la deu ser que no et fa por la lectura... Això és bo.

    Gràcies Júlia,

    Ens dius quins relats t'agraden. Però no dius què t'agrada de cadascun...

    Laura,

    La manera d'escriure de Montcada és molt especial, és veritat. És un registre literari absolutament formal, però deixa anar paraules molt nostres... És bonic trobar-les en els llibres.

    Enric,

    Gràcies per la teua aportació. Què entens per un llibre "curiós"? M'agradaria que ens ho expliquesses... M'imagino la biblioteca amb llibres etiquetats amb un gomet verd o blau que signifiqués... llibre "curiós" segons els alumnes lectors...

    ResponElimina
  7. Aquest llibre em recorda a les històries que m'explica ma iaia! Tot i que està una mica embolicat, perquè d'un tema se'n va a l'altre fent parèntesis a totes les històries. Però, tot i així, em va agradar. Pot arribar a ser difícil d'entendre i una mica avorrit (per culpa d'aquests parèntesis) però per una altra part ens ajuda a familiaritzar-nos una mica més amb el nostre etorn, amb els llocs i la "forma de viure" dels pobles del voltant. Hi participen tot tipus de personatges "típics" a tots els pobles, la xafardera, el que porta desde sempre el bar del poble... És un llibre curiós i entretingut. El recomano a tots aquells que els agrada que els hi expliquin les històries de quan els iaios eren joves... xD
    un petó!

    ResponElimina
  8. Roser Antonio Albesa 4t A21 de febrer de 2009 a les 21:01

    La meva opinió coincideix bastant amb la de l'Enric. Quan vaig començar a llegir el llibre em va decepcionar una mica. Primer et costa enganxar-ti, però quan et fiques amb el "xip" em va fer riure i tot. Respecte el dialecte i la ubicació, crec que ens va ajudar a ficar-nos dins la història pel fet que està ubicat al voltant de les nostres terres. Personalment, també segueixo preferint una novel·la perquè els contes de vegades els havies de llegir dos cops. Per cert, us heu fixat amb el glossari del final del llibre? Està força bé.
    Pel que fa a la xerrada de l'Hèctor Moret no en tinc cap queixa, ens va explicar sobre la vida de Jesús Moncada i va respondre perfectament a les nostres preguntes.
    No tenieu curiositat per saber si existia el Cafè de la Granota? jeje.
    En resum: és un llibre força distret encara que algun conte una mica difícil d'entendre.

    ResponElimina
  9. Gràcies Laia,

    Fas una reflexió que té molta relació amb un dels grans objectius de l'autor: recuperar i reviure una època passada i viscuda pels nostres avantpassats. Aquestes iaies i iaios no desapareixen del tot si tenim autors com Moncada i lectores com tu, que recordeu les seues històries i les retrobeu en la literatura. Ens apuntem la teua recomanació.

    Gràcies Roser,

    Que bé t'expliques. És importantíssim ficar-te en "el xip" que dius tu, per connectar amb les obres que llegim. Sense aquesta predisposició, és molt més difícil entendre i encara menys riure. Si hi ha més lectors i lectores que vulgueu dir-hi la vostra. Contesteu-li la pregunta a la Roser. La curiositat alimenta, com la lectura, exactament igual.

    ResponElimina
  10. javi garcia antolin 4b25 de febrer de 2009 a les 11:47

    En aquest llibre hi ha 1 o 2 historietes bastan bones.
    Però per ser un llibre basat en historietes d'un poble, el trobo una mica "soso".
    En quan al vocabulari el trobo molt artificial, ja que moltes paraules les intenten dir com als pobles però amb un toc barceloní.I això no ho trobo gens be.
    La millor historia "paraules des d'un
    oliver"
    adeu!!
    a i la xerrada de l'Hector Moret, va estar mol bé però em pensava que parlaria una mica mes del llibre.

    ResponElimina
  11. Priscil.la Serres Montaña25 de febrer de 2009 a les 20:35

    Aquest llibre no m'ha agradat gaire, hi havien algunes historietes que estaven bé, però les altres no m'han agradat, i algunes no les acabava d'entendre.
    I tampoc era de la mena de llibres que m'agraden.

    ResponElimina
  12. El llibre era com un conjunt de llibrets petits, algunes historietes m'han agradat bastan i d'altres no tant. El vocabulari era, en algunes ocacions, dificil d'entendre. Tot i aixo, l'he trobat un llibre interesant de llegir perque parla d'un lloc proper a nosaltres i les historietes parlen de costums d'abans, de costums dels nostres avis.


    P.D: no em van les tecles d'accents, per aixo no n'hi ha cap.

    ResponElimina
  13. En quant a mi, penso que el començament no va ser massa bo, ja que crec que des d'un bon principi hauria hagut de conèixer millor l'autor del llibre i la seva manera d'expresar-se, ja que si no entens les ironies és de fàcil comprensió que el llibre resulti llarg i pesat.

    Un cop vaig haver comprès la seva manera d'escriure em va resultar un llibre molt entretingut i força graciòs.

    També és cert que el llenguatje que s’utilitza en el llibre t'implica més a la lectura, ja que és molt proper al nostre, de la mateixa manera que ho és el territori mequinensà.

    Penso que és un llibre força divertit, entretingut i recomanable.

    ResponElimina