Tortosa acull l'exposció L'univers creatiu de Jesús Moncada
amb motiu del 25è aniversari de Camí de Sirga. Del 4 de novembre al 20 de desembre al vestíbul del campus Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgili (URV). De dilluns a divendres de 8.00 h. a 21.00 h.
És ben cert que tota literatura que tingui una notable
pretensió de perdurabilitat ha de sustentar-se inevitablement en un univers
creatiu propi i alhora identificable amb referents d’universalitat. Això
implica que l’autor ha de dominar perfectament l’ofici i saber controlar el seu
propi temps creatiu amb els inevitables anhels i preocupacions en cadascun dels
personatges descrits.
Jesús Moncada, podria ser
ben bé l’estereotip indiscutible que ha sabut trobar l’encaix entre la vida i
l’imaginari col·lectiu que delimita el seu record amb la materialitat absoluta
de l’antiga població de Mequinensa. Seria probablement l’autor per excel·lència
en aquesta taxonomia previsible de la creació literària. Però com molt bé ha
sabut analitzar Francesc Parcerisas “... l’obra de Moncada comparteix amb
alguns grans autors moderns (Faulkner, Benet, Garcia Márquez ) la seva
capacitat de creació d’un món mític propi que actua de mirall literari d’un món
real del qual extreu els seus detalls històrics, la seva versemblança.” I prova
d’això és que el seu Camí de sirga ha estat la mostra indiscutible d’aquest
univers creatiu que ha sabut remuntar el corrent de la indiferència lectora i
situar enmig del gran riu una història exhuberant que transita fatídica des de
la plenitud a la buidor, des del color feridor de llum a la grisor del fang
impenetrable. Una gran metàfora presocràtica per descriure el pas del temps
sense modificar el temps.
Extret del text de Francesc Roig, Jesús Moncada: l’univers pictòric.
