Biblioteca

Biblioteca
"Es llegeix per comprendre's un mateix, per comprendre els altres, per comprendre el nostre temps. I fins i tot per comprendre el passat, el qual, en última instància, és també els passat nostre, passat d'avui. Acudim a l'obra literària a la recerca de noves o millors dades, d'opinions, de coratge, respecte al món que ens envolta, respecte al món de què som part. I el que no sigui això, serà perdre el temps; és a dir, perdre el nostre temps". Joan Fuster, Diccionari per a ociosos. 1964

dimarts, 5 de novembre de 2013

25è aniversari de Cami de Sirga de Jesús Moncada

Tortosa acull l'exposció L'univers creatiu de Jesús Moncada


amb motiu del 25è aniversari de Camí de Sirga. Del 4 de novembre al 20 de desembre al vestíbul del campus Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgili (URV). De dilluns a divendres de 8.00 h. a 21.00 h.


És ben cert que tota literatura que tingui una notable pretensió de perdurabilitat ha de sustentar-se inevitablement en un univers creatiu propi i alhora identificable amb referents d’universalitat. Això implica que l’autor ha de dominar perfectament l’ofici i saber controlar el seu propi temps creatiu amb els inevitables anhels i preocupacions en cadascun dels personatges descrits. 

Jesús Moncada, podria ser ben bé l’estereotip indiscutible que ha sabut trobar l’encaix entre la vida i l’imaginari col·lectiu que delimita el seu record amb la materialitat absoluta de l’antiga població de Mequinensa. Seria probablement l’autor per excel·lència en aquesta taxonomia previsible de la creació literària. Però com molt bé ha sabut analitzar Francesc Parcerisas “... l’obra de Moncada comparteix amb alguns grans autors moderns (Faulkner, Benet, Garcia Márquez ) la seva capacitat de creació d’un món mític propi que actua de mirall literari d’un món real del qual extreu els seus detalls històrics, la seva versemblança.” I prova d’això és que el seu Camí de sirga ha estat la mostra indiscutible d’aquest univers creatiu que ha sabut remuntar el corrent de la indiferència lectora i situar enmig del gran riu una història exhuberant que transita fatídica des de la plenitud a la buidor, des del color feridor de llum a la grisor del fang impenetrable. Una gran metàfora presocràtica per descriure el pas del temps sense modificar el temps.



Extret del text de Francesc Roig, Jesús Moncada: l’univers pictòric

Per saber-ne més: Espais literaris de Jesús Moncada

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada