Biblioteca

Biblioteca
"Es llegeix per comprendre's un mateix, per comprendre els altres, per comprendre el nostre temps. I fins i tot per comprendre el passat, el qual, en última instància, és també els passat nostre, passat d'avui. Acudim a l'obra literària a la recerca de noves o millors dades, d'opinions, de coratge, respecte al món que ens envolta, respecte al món de què som part. I el que no sigui això, serà perdre el temps; és a dir, perdre el nostre temps". Joan Fuster, Diccionari per a ociosos. 1964

dilluns, 15 de desembre de 2008











EXPOSICIÓ (Altres pobles)

Batea i el seu terme municipal. El repoblament templer (S.XII-XIII) Vol. I: Alanyà i Roig, Josep
Institut d’estudis tarraconenses Ramon Berenguer
IV, Secció d’arqueologia i història, núm.93 Diputació de Tarragona, 1994.

Transcorreguts quatre segles i mig de presència i dominació àrab a les terres de l’Ebre i havent fracassat repetits intents de fer claudicar les fortaleses de Lleida i Tortosa, fou finalment el Comte Ramon Berenguer IV qui arribà a conquerir per les armes cristianes la ciutat de l’Ebre (1148) i la del Segre (1149). Entre els intents fallits, cal fer esment dels atacs que el rei Alfons el Bataller, des d’Aragó i seguit per aragonesos, feia als musulmans de la vall de l’Ebre durant el segle XII, val a dir que amb més rauxa que seny.


Batea i el seu terme municipal. Partides, accidents geogràfics, topònims i camins. Vol.II: Alanyà i Roig, Josep. Institut d’estudis tarraconenses Ramon Berenguer IV. Diputació de Tarragona, 1994.

El terme municipal de Batea s’estén al sud-oest de la província de Tarragona i al nord-est de la comarca, ocupant una gran part de la zona oligocènica depressionària que, en direcció SE-NO, s’inclina progressivament cap a la vall de l’Ebre. El relleu, constituít per turons i lloms allargassats, que alternen amb valls i barrancs de poca profunditat, mostra una escassa nitidesa morfològica. Les altures mitjanes no ultrapassen els 400 metres.


Els costums d’Orta (1296): Serrano Daura, Josep
Ajuntament d’Horta de Sant Joan, 1996.

Les arrels del poblament cristià d’Horta parteixen del llunyà segle XII a redós del moviment de recuperació del territori als musulmans dut a terme sota la iniciativa d’uns monarques que ja ho eren al mateix temps de Catalunya i d’Aragó.

La situació geogràfica d’Horta, frontera entre aquestes dues comunitats generals, i la presència política de les institucions senyorials templàries i de les municipals organitzades pels habitants, donaran lloc a un ordenament jurídic propi.


Cèsar Martinell i la seva època. I Jornades Martinellianes (26, 27 i 28 de juliol del 1999): Maluques i Ferrer, Joan i Melich, Lluís.

Fundació Universitat Catalana d’Estiu. Diputació de Tarragona, Associació Cultural Cèsar Martinell, 2001.

Els dies 26, 27 i 28 de juliol del 1999 se celebraren les Primeres Jornades Martinellianes al Pinell de Brai (Terra Alta), com a culminació de l’Any Martinell. Si l’equip coordinador ja projectà aquestes jornades amb clara ambició científica i intel·lectual, a mesura que s’anaren desenvolupant, ponència rere ponència, quedà cada vegada més clar que calia recollir aquest esdeveniment cultural –sense pràcticament precedents a la comarca de la Terra Alta i amb aportacions d’interès universitari per al conjunt de la nació- en forma de llibre.

Cèsar Martinell i la seva època vol ser la “darrera” aproximació, la més recent, a l’arquitecte vallenc que, amb un treball incansable, deixà una petja tan important a les nostres contrades.


El Celler del Pinell i l’obra d’en Cèsar Martinell: Ber i Sabaté, Ramon
Associació Cèsar Martinell, El Pinell de Brai, 1997.

Ramon Ber ens parla en aquesta obra ben documentada i interessant d’un poble, d’un edifici i d’un home. El poble és el Pinell de Brai, localitat emprenedora, amb la seva gent de caràcter franc i comunicatiu. L’autor ens explica la història i els costums que ha tingut al llarg dels segles. L’edifici consta de quatre naus, una per a molí d’oli i tres per a celler amb grans arcs parabòlics d’una gran bellesa. Els elements que sostenen la coberta també els va resoldre amb arcs que li donen, d’entre totes les seves construccions,

la bellesa i grandiositat que el fan anomenar la “Catedral del Vi”. L’home és Cèsar Martinell i Brunet. Arquitecte que estimava la seva professió i la va exercir amb creativitat, competència tècnica, honestedat i entusiasme.



La Pobla de Massaluca (Terra Alta): Serrano Daura, Josep
Ajuntament de la Pobla de Massaluca, 1994.

Treball hitòric sobre la Pobla, recull de la seva vida passada, des de totes les perspectives històriques que s’han pogut conèixer, fins al s. XIX. El llibre ens explica la formació i evolució del poble i del seu terme en un període extens, i n’intenta trobar els orígens i reconstruir-ne la identitat. Ens aporta dades locals i comarcals que canvien la visió tinguda de la nostra història.


Curiositats i episodis de la història de Vilalba dels Arcs: Monner i Estopinyà, Anton
Hispanidad de Ediciones, S.L.1986.

Documentada tasca d’investigació dividida en tres apartats: Geografia, història i curiositats com per exemple: vestit, gambeto i capa. El gambeto era una capa llarga que arribava fins a mitja cama.





L’Ensenyament primari a Vilalba dels Arcs. Els Centres Escolars 1834-1959: Tormo Benavent, David. Dossiers d’història Terraltenca núm.13, Secció d’Arqueologia del patronat Pro Batea, 2007.

L’ensenyament, l’educació reglada, vista des de la perspectiva actual, és un dels eixos vertebradors de la nostra societat. Malgrat que no sempre s’aconsegueixin els objectius desitjats, l’ensenyament esdevé una eina bàsica de socialització, formant i educant als alumnes com a ciutadans, per tal que puguin conviure en el conjunt de la nostra societat. Per fer-ho, els ensenyants procuren transmetre un seguit de valors que, en l’actualitat, segueixen el model de les llibertats democràtiques.

La qüestió era doncs, saber si la llarg d’aquest dos segles l’ensenyament primari havia perseguit els mateixos objectius. Com funcionava el sistema primari, la base de la piràmide educativa, i quins havien estat els seus problemes eren qüestions que podien donar llum a les actituds i respostes de la societat vilalbina al llarg de dos segles marcats pel conflicte i la violència, des de les guerres carlines fins a l’esclat de la Guerra Civil de 1936.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada