dijous, 13 de novembre del 2008

Exposició de llibres sobre la Comarca

L’exposició monotemàtica de la biblioteca per aquest primer trimestre del curs 2008-09 està centrada en llibres monogràfics sobre diferents aspectes de la comarca de laTerra Alta.

La Terra Alta: Garriga, Josep

Col·lecció Les Comarques de Catalunya, núm.36, Dissenys culturals, 1994.

La Terra Alta és de ben segur una de les comarques més homogènies i cohesionades de Catalunya, no només pel sentiment dels seus ciutadans – orgullosos de sentir-se de la contrada- sinó també per l’última etapa històrica, centrada en els darrers seixanta anys- que no són molts- de desenvolupament en comú i patint les mateixes penúries.



Els parlars de la Terra Alta (1. Estudi Geolingüístic): Navarro Gómez, Pere

Diputació de Tarragona, 1996.

És un treball de microlingüística, que es troba entre l’atles i la monografia dialectal, és a dir, la geolingüística aplicada a una parcel·la del domini. L’interès científic de l’estudi d’aquesta comarca és indiscutible, car 1) és un àrea lateral, on campen preciosos arcaismes; 2) és una cruïlla on s’entrecreuen el nord-occidental, el valencià i l’aragonès; 3) la immigració és nul·la; 4) no havia estat estudiada en el seu conjunt. L’obra, presentada pulcrament, amb profussió de mapes en color – n’hi ha 1.105!-,
farà les delícies dels dialectòlegs, dels te
rraltins i, en general, de tots els sensibilitzats per les meravelles del llenguatge.


Els parlars de la Terra Alta (2. Atles Lingüístic de la Terra Alta (ALTA)): Navarro Gómez, Pere. Diputació de Tarragona, 1996.









Ruta per conèixer la Terra Alta: Estruel i Isern, Miquel

Centre Excursionista Gandesa. Consell comarcal de la Terra Alta, 1990.

Aquest llibre vol donar cos a una guia senzilla i apta per a tothom, fugint de ser un catàleg sistemàtic ni una enciclopèdia, sinó un estímul per a la curiositat i la reflexió sobre la nostra terra; perquè només es pot estimular un país coneixent-lo, i només es pot conèixer un país calcigant-lo.


La Terra Alta a la premsa no diària de l’arxiu municipal de Tortosa: Monlleó i Galcerà, Àngel. Institut d’estudis tarraconenses Ramon Berenguer IV, Diputació de Tarragona, 1993.

Tradicionalment, en la investigació d’història local i comarcal al nostre país, hom troba una gran mancança: l’interès pels estudis d’història contemporània. Encara que el final de la dècada dels seixanta hagi estat el punt d’inflexió de la tendència secular, la realitat ofereix, tanmateix, un veritable dèficit d’aquests tipus de recerques.

L’hemerografia comarcal no presenta un estat més encoratjador. Únicament trobem set publicacions periòdiques terraltines i no són gaire més les dels pobles de les comarques veïnes, cap d’elles – llevat d’El llamp, la Riuada i La Voz del Guadalope- va tenir una durada superior als tres anys. A més a més, és gairebé impossible d’aplegar-ne una col·lecció sencera. Per tot això , és pel que ens hem decidit fer un buidat de les publicacions de les Terres de l’Ebre servades a l’Arxiu Municipal de Tortosa (...) Aquesta recerca que ara us oferim pretèn ser un instrument d’ajut i guia per als possibles futurs investigadors interessats en la nostra història contemporània comarcal i la fita a partir de la qual comencin a endegar-se a la Terra Alta estudis d’aquest tipus.


Arquitectura religiosa i renaixentista a la Terra Alta: esglésies i portalades: Muñoz, Joan-Hilari, Yeguas, Joan. Dossiers d’Història

Terraltenca núm.12. Secció d’Arqueologia del Patronat Pro Batea, 2007.

El llibre permet conèixer una parcel·la atractiva de l’arquitectura ( i de vegades l’escultura arquitectònica) amb profunditat. Un estudi d’arquitectura que ens demostra i verifica axiomes coneguts (per exemple , com escriu Joaquim Garriga, a qui els autors citen amb seny, que també a la Terra Alta bona part de la primera part del segle XVI viu i creix en gòtic,
tot i que a la segona meitat ja es veuen més coses “a la romana”, és a dir, renaixentistes),
però sobretot que disecciona molt bé els principals edificis religiosos.


Balls i danses de les comarques de Tarragona. Vol. 2. “Ribera d’Ebre i Terra Alta”: Bargalló i Badia, Josep

Diputació de Tarragona, 1992.

Foc, gastronomia i tradicions, formen el tríptic sobre el qual es recolza la jota catalana; aquesta jota que al Priorat, a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre va tenir una vigència que , malauradament, ha anat decaient fins als nostres dies, en què gairebé s’ha convertit en pura arqueologia. Seria difícil ara i ací d’analitzar les causes que han contribuït a aquesta lamentable desfeta d’una manifestació ben singular de la nostra cultura popular. Bargalló apunta que “la sardana, a poc a poc, anà guanyant terreny fins a desplaçar la jota de les festes populars”. L’autor ha anat recopilant pas a pas les diferents modalitats de la Jota que es ballava al Priorat, a la Terra alta, a la Ribera d’Ebre i a d’altres indrets ha fet possible conservar aquest tresor. Però no n´ha tingut prou a transcriure al paper melodies i coreografies, recollides de viva veu dels darrers testimonis vivents, sinó que ha incorporat aquestes jotes al repertori dels esbarts dansaires i n’ha fet un testimoni vivent.


L’Arquitectura Àuria dels Templers. Terra Alta i Ribera d’Ebre: Gironès Descarrega.

Diputació de Tarragona, Els llibres de la Medusa.

En els pobles de les comarques de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre són moltes les pedres que formen part de forma anònima de qualsevol construcció. Altres, ja reclamen la nostra atenció pel fet d’estar ben treballades, mentre que un altre grup són motiu d’admiració pel seu contingut, ja sigui gravat o esculpit.

A la Fatarella, hi ha una pedra que es troba encastada en la brancada dreta de la porta del corral de ca Pilaro, un immoble situat a l’antic perxe de ca la Bufeta i just al darrere de cal Sant, una antiga seu templera. Aquesta pedra – malgrat estar mutilada per unes obres- ens crida poderosament l’atenció pel dibuix que conté. Una vegada analitzat el seu disseny, uns càlculs senzills ens revelen que les seves línies contenen les claus matemàtiques de la secció àuria, els cànons utilitzats pels cavallers de la ordre del Temple en la construcció de les primeres esglésies parroquials de la Terra Alta.

I aquesta comunicació xifrada serà el punt de partida del present treball de divulgació en el qual l’autor aspira a donar a conèixer –tot i que de forma elemental-, la història dels templers, la seva implantació en la zona i el seu particular concepte de l’arquitectura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada