dilluns, 21 de desembre del 2009

Bones festes!

Sabré si has somrigut,
perquè miraré al cel
quan sigui nit estelada,
i comprovaré si brilla especialment
el més bonic dels estels.


Bones Festes
Els mantells per les nits tenen insomnis
i parlen entre ells dels balls de torrons,
les transparències suggerents del cava,
els acudits càlids de les cruixents neules,
la simfonia caient de la sopa de galets,
la temptació saborosa del gall d'indi,
i tots els etcéteres que els taquen
amb les notes del desafinat pentagrama
de les xerinoles autèntiques i de cor.

Compten estels fugaços i flors estampades
mentre es conten rialles d'avis satisfets
de veure somriures de néts embadalits de màgies,
es preparen per vestir taules cerimonials,
per acollir noves abraçades de nissagues retrobades,
per fotografiar enyorances de rames fugides.

Els mantells s'adormen pensant que ve feina
i troncs que ofereixen digestions generoses,
i un barbut albí i gras ple de sospirs de nen,
i paisatges de fred i de gel i de contes de llumins,
i aquest somriure teu amb el que pensa aquest poema.




2 comentaris:

  1. El amor es un sentimiento que viene y va, de pronto quieres a esa persona con locura y después la desprecias por diferentes motivos.Pero puede ser todo lo contrario como pasa en el libro, cuando doña Inés jura ante dios que esperará a don Juan y donde valla él ira ella.

    ResponElimina
  2. Un poema molt dolç. Bon any, bibliotecaris. Salut i llibres.

    ResponElimina