L'escriptor Andreu Martín és ben bé el mestre de la novel·la policíaca de la literatura catalana. En aquesta novel·la desgrana una història d'intriga i d'acció emmarcada en la Barcelona actual. Wendy és una jove policia que haurà d'enfrontar-se a la dura realitat de la seua feina, haurà d'aprendre algunes lliçons de la vida en una sola nit.
Els lectors de 2n d'ESO teniu en aquest bloc l'espai i l'oportunitat d'expressar la vostra opinió sobre aquesta lectura. Us ha agradat? Quin aspecte de la novel·la us ha semblat més interessant? Us agrada el gènere de la novel·la policíaca? Expliqueu la vostra impressió sobre la novel·la lliurement. Esperem els vostres comentaris.
Durant el primer trimestre de curs, les lectures de terror i de misteri van ser les protagonistes de les activitats relacionades amb la biblioteca. Els alumnes del grup 1.5 (1r ESO) van llegir alguns fragments seleccionats de l'obra mestra del terror que és Dràcula de Bram Stocker. Va resultar molt adient l'adaptació que en fa Jesús Cortés per a l'editorial Bromera.
A continuació, us presentem els treballs de Maria Serres, Joel Faura i Maria Suñé: la descripció d'un dels personatges literaris més terrorífics de tots els temps.
Sabré si has somrigut, perquè miraré al cel quan sigui nit estelada, i comprovaré si brilla especialment el més bonic dels estels.
Bones Festes Els mantells per les nits tenen insomnis i parlen entre ells dels balls de torrons, les transparències suggerents del cava, els acudits càlids de les cruixents neules, la simfonia caient de la sopa de galets, la temptació saborosa del gall d'indi, i tots els etcéteres que els taquen amb les notes del desafinat pentagrama de les xerinoles autèntiques i de cor.
Compten estels fugaços i flors estampades mentre es conten rialles d'avis satisfets de veure somriures de néts embadalits de màgies, es preparen per vestir taules cerimonials, per acollir noves abraçades de nissagues retrobades, per fotografiar enyorances de rames fugides.
Els mantells s'adormen pensant que ve feina i troncs que ofereixen digestions generoses, i un barbut albí i gras ple de sospirs de nen, i paisatges de fred i de gel i de contes de llumins, i aquest somriure teu amb el que pensa aquest poema.
La novela de Arturo Pérez-Reverte, El Capitán Alatriste es una obraen la que se dan cita la acción, la intriga, la historia y la aventura. En ella, se narran las aventuras y desventuras que vive el protagonista, Diego Alatriste y Tenorio, antiguo soldado de los tercios de Flandes y espadachín por necesidad en el Madrid del siglo XVII.
Siempre al lado del capitán, Íñigo Balboa que además de narrador participa directamente en el desarrollo de la acción. Junto a los personajes ficticios, aparecen otros reales, testigos y protagonistasdel momento histórico en el que se desarrolla la novela: Felipe IV, el conde-duque de Olivares, Quevedo, Calderón, Lope de Vega o Góngora.
Otros personajes secundarios: Caridad la Lebrijana, Martín Saldaña, el Dómine Pérez, El Licenciado Calzas, Juan Vicuña, etcétera, arropan con su amistad o fidelidad a nuestro protagonista y, junto con otros muchos, constituyen el abigarrado seno de una sociedad corrupta y decadente, en la que desempeñan el papel que les ha tocado vivir: buenos o malos, engañados o engañadores, víctimas o verdugos.
Gracias a estos y a otros personajes consigue el autor una notable recreación de ambientes, no sólo por los rasgos que reflejan, sino también por ser representativos de su época.
Ahora, os lanzo un reto. Escoged un personaje de la obra y dadle vida. Como fuentes de inspiración tenéis la novela, estos cuadros de Velázquez y una canción de Sabina.
Don Juan Tenorio de José Zorrilla (1817-1893) es la obra más popular del teatro romántico. Se estrenó en 1844, y desde entonces se representa. La obra presenta todos los ingredientes del teatro romántico: misterio, duelos, escenas nocturnas, raptos, enigmas, muerte, el mundo de ultratumba, etc.; don Juan, el protagonista, recreación del mito clásico, es un personaje misterioso, rebelde, valiente, popular y doña Inés representa al tipo idealizado de mujer romántica, símbolo del amor puro. La obra acaba con el triunfo del amor (don Juan se salva del pecado por el amor de doña Inés).
Tras haber realizado la lectura los alumnos de 4º ¿Qué opinan a cerca del poder de transformación del amor?
Uno de los efectos de la obra literaria es el sentido de emulación que provoca. ¿Quién, después de ver una película o leer una novela de tema medieval, no se siente fascinado por ese mundo de gestos nobles, actitudes heroicas, lealtades y amores sin límite, o por el brillante decorado de sus castillos y armaduras? Bien, pues leído el texto se nos presenta una magnífica ocasión para ofrecer una historia en forma de cómic creado por los alumnos de 3º de ESO.
3ºC La espada y la rosa: Aída García y Sara Quince
3r A La espada y la rosa: Isabella Brezoiu y Mar Fuembuena
Berlín 1942. La guerra no afecta mucho la vida de Bruno, un niño de nueve años que vive en un barrio residencial. Pero un día al llegar a casa se encuentra todas las cosas empaquetadas: su padre, miembro de la elite militar, tiene una nueva destinación y tiene que instalarse con toda la familia en un área rural medio desierta y muy deprimente. Bruno se aburre y pasa los días obsesionado con una cerca situada delante de la ventana de su habitación. Hasta que no conoce a Schmuel, el niño del pijama de rayas, que vive al otro lado de la alambrada, Bruno no comprende que ya no está en Alemania sino en Polonia. Tampoco es consciente de lo que pasa en la vida de Schumel hasta que es demasiado tarde para escapar a los horrores que se viven al otro lado de la cerca.
Los alumnos de 4º, después de haber leído la obra, plasman algunas frases o párrafos que más les han impresionado o que quieren recordar.
La població de Gandesa acollirà el proper dijous 21 de maig, la V trobada de jocs tradicionals de les Terres de l’Ebre.
L’alumnat de 1r d’ESO dels IES: Julio Antonio de Móra d’Ebre, Flix, Terra Alta de Gandesa i el col·legi Santa Teresa de Móra d’Ebre, compartiran el repte d’introduir-se en el divertit món del joc, centrant l’atenció en una de les seves expressions més privilegiades: el joc popular- tradicional. Amb aquesta jornada pretenem mantenir vius els costums i les tradicions dels pobles que han anat passant de generació en generació i que, actualment, amb l’aparició dels videojocs que han sorgit en una societat que evoluciona tan ràpidament, cauen de vegades en l’oblit.
Volem agrair la col·laboració de tots aquells que any rere any feu possible el tr@dijoc des que es va iniciar l’any 2005: departaments d’Educació Física dels centres i suports dels equips directius, així com el recolzament econòmic de l’Ajuntament de Gandesa i el Consell Comarcal i Esportiu de la Terra Alta. (Departament d’Educació Física de l’IES Terra Alta)
Des de la biblioteca hem volgut fer ressò d’aquest esdeveniment amb la ressenya dels llibres de jocs tradicionals i una petita mostra de manifestacions artístiques que fan referència als jocs tradicionals.
Juegos infantiles de Pieter Brueghel el ciego
La gallinita ciega o cucharón de Goya
Cervantes: Don Quijote de la Mancha (manteamiento de Sancho Panza)
Un petit aperçu de la culture française et francophone dans notre bibliothèque
Un groupe d’élèves française nous rendent visite ces tours-ci. Ils resteront une semaine parmi nous. Il s’agit d’un échange scolaire entre des élèves de « 4ª d’ESO et 1º de batxillerat » du IES Terra Alta et des élèves de seconde du lycée Louis Lapicque d’Épinal (France).
Ils sont interessés a conaître comment on vit le bilanguisme en Catalogne.
Nous avons profité de cette visite pour faire difusion d’un petit échantillon d’auteurs français on bien francophones de divers domaines qui sont dans nos corpus de notre bibliothèque.
Una pequeña muestra de la cultura francesa y francófona de nuestra biblioteca
Un grupo de alumnos franceses nos visitan estos días. Estarán una semana entre nosotros. Se trata de un intercambio entre un grupo de cuarto de ESO y primero de Bachillerato del IES Terra Alta con alumnos de “ Seconde du lycée Louis Lapicque d’Épina”l (Francia).
Están interesados en conocer como funciona el tema del bilingüismo en Cataluña e “in situ” lo van a comprobar.
Aprovechando esta visita hemos querido hacer difusión de una pequeña muestra de autores franceses o francófonos de diferentes ámbitos que integran el fondo de nuestra biblioteca.
Una petita mostra de la cultura francesa i francòfona de la biblioteca
Un grup d’alumnes francesos ens visiten aquests dies. Estaran una setmana entre nosaltres. Es tracta d’un intercanvi entre un grup de 4t d’ESO i primer de Batxillerat de l’IES Terra Alta amb alumnes de “Seconde du lycée Louis Lapicque d’Épinal” (França).
Estan interessats a conèixer com funciona el bilingüisme a Catalunya i “in situ” ho comprovaran.
Aprofitant aquesta visita hem volgut fer difusió d’una petita mostra d’autors francesos i francòfons de diferents àmbits que integren el fons de la nostra biblioteca.