dilluns, 20 d’abril del 2009
diumenge, 19 d’abril del 2009
EL PERSONATGE MISTERIÓS!
PARTICIPA-HI!
SORT!!! Si saps què o qui és, diposita un full a la urna de la biblioteca on consti què o qui és, el teu nom i el curs.
Els professors i professores també podeu participar.
Al festival de Sant Jordi es desvetllarà el misteri i es premiarà el guanyador o guanyadora.
Cada dia, fins el 23 d’abril, donarem una pista que podreu trobar a la biblioteca, al tauló d’anuncis del passadís i al bloc de la biblioteca.
Al bloc de la biblioteca hi tindreu la informació completa un cop desvetllat el misteri.
1. Habiten les terres compreses entre els Ports (Baix Ebre, Terra Alta, Matarranya) fins al Montsant (Priorat).
Aquesta pista guarda relació amb la pista següent. Espereu a veure la segona pista per a endevinar-ho.
2. Perucho* afirma que es va incorporar a l’exèrcit de Cabrera en les guerres carlines.
* Perucho, Joan. Fills de fronteres. Entre Gandesa i Alcanyís. Centro de Estudios Bajoaragoneses, Alcanyís, 2003
3. “El cap sembla arrancat d’una gàrgola de la catedral de Tortosa i la seva fesomia d’un bestiari de pedra reviscolada per la màgia d’un cop”.
http://www.tortosa.altanet.org/ajtms/tortosa/intercat/elemfesta
4. Al carrer Miravet, de Gandesa, trobem una escultura que la representa. La van fer un grup de nois que estaven interessats en la seva història.
5. Tots aquests personatges fantàstics de la nostra literatura popular: el fardatxo, la cucafera i la serena, estan relacionats amb un dels protagonistes mitològics que tots tenim presents el dia de Sant Jordi. Qui o Què és?
dijous, 19 de febrer del 2009
Tastets: La comèdia de l'olla i El metge a garrotades
Arriba el torn als lectors i lectores de 1r d'ESO. Han llegit dues obres teatrals de la literatura universal a la matèria de Llengua catalana i literatura. Ambdues recollides en sol volum i publicades aEdicions 62: La comèdia de l'olla de Plaute - de la literatura clàssica romana- i El metge a Garrotades - de l'època del Barroc.El tema de l'avarícia és tractat a les dues obres en clau de comèdia. Els embolics, les confusions, la comicitat del llenguatge i de les situacions... cada obra té els seus mecanismes per arrencar el somriure del lector o de l'espectador. I... seria divertit que els alumnes i les alumnes de 1r d'ESO expliquésseu què us ha semblat més divertit de cadascuna de les obres: un personatge, una situació, un determinat comportament dels personatges... Animeu-vos a participar-hi... que riurem tots i totes.
dimarts, 17 de febrer del 2009
Tastets: El vigilant en el camp de sègol
Els que ara llegiu "El vigilant" potser no sabeu que acabeu d'entrar en un grup gairebé privilegiat de lectors: els d'una de les novel·les més llegides i discutides dels nostres temps, un text envoltat d'una certa llegenda. Sabíeu que el seu autor sempre va fugir de les càmeres i de l'èxit? Que no ha concedit mai una entrevista? Sempre s'ha amagat. Fins al punt que acaba de complir 90 anys i ningú sap si és viu o mort. Ningú no en sap res. Alguns us diran que la novel·la es va fer famosa després de la mort de John Lennon (el seu assassí, la duia a la butxaca quan va ser detingut); altres asseguren que l'únic mèrit de l'obra és haver criticat alguns dels fonaments de la societat americana en un moment en què eren els grans herois salvadors de la societat occidental després de la segona guerra mundial. Deixant de banda les opinions dels altres, ara que la llegiu podeu dir-hi la vostra. Holden Caulfield diu coses genials, que no deixen indiferent.
Algunes "perles" de Holden:
"Va començar a netejar-se les remaleïdes ungles amb la punta d'un misto. Sempre s'estava netejant les ungles. Tenia gràcia, en realitat. Les seves dents semblaven florides, i sempre tenia les orelles brutes com la tinya, però sempre s'estava netejant les ungles. Suposo que pensava que això el feia ser un tio molt net."
“Sempre estava demanant favors a tothom. Aquests paios que es pensen tan ben plantats o molt importants són tots iguals. Com es consideren els millors del món creuen que tots els admirem moltíssim i que ens morim per fer alguna cosa per ells.”
Ara us toca a vosaltres, lectors de 3r d'ESO, citar alguna frase de Holden que us haja impactat: per divertida, per crítica, per sentida... Va, ara us toca dir-hi la vostra.
diumenge, 8 de febrer del 2009
Dia de la Noviolència i la Pau a les Escoles
El passat divendres dia 30 de gener la Biblioteca va voler adherir-se a les diferents activitats que es van dur a terme al centre per commemorar “El dia de la Noviolència i la Pau a les Escoles”.
Es van presentar als usuàris/àries en forma de DVD’s les biografies dels premis Nobel de la Pau: Mahatma Gandhi, Nelson Mandela, Isaac Rabin i Yasser Arafat; juntament amb els poemes “A los derechos del hombre” de Rafael Alberti, “La muralla” de Nicolás Guillén i el poema XLVI de “La pell de brau” de Salvador Espriu.
Es van presentar als usuàris/àries en forma de DVD’s les biografies dels premis Nobel de la Pau: Mahatma Gandhi, Nelson Mandela, Isaac Rabin i Yasser Arafat; juntament amb els poemes “A los derechos del hombre” de Rafael Alberti, “La muralla” de Nicolás Guillén i el poema XLVI de “La pell de brau” de Salvador Espriu.
"No hay camino para la paz, la paz es el camino”.
Ma hatma Gandhi (1869-1948) Político y pensador indio.
Ma hatma Gandhi (1869-1948) Político y pensador indio.
Poemas diversos
(1959)
A los derechos del hombre
Por ti la luz del hombre es más amada
y la sombra, por ti, más escondida.
Por ti altas cumbres puede ser la vida
y la muerte por ti ser enterrada.
Por ti la noble mano encadenada
puede ser justamente desceñida.
Y por ti en la mañana conseguida
puede la Libertad ser liberada.
No más, por ti, las nieblas, el espanto.
No más, por ti, la angustia, el duelo, el llanto.
No más, por ti, la sorda y triste guerra.
Sí, por ti, el despertar de la armonía.
Sí, por ti, el sueño humano en pleno día.
La paz, por ti, la paz sobre la tierra.
Rafael Alberti
La muralla
Para hacer esta muralla,
tráiganme todas las manos:
los negros, sus manos negras,
los blancos, sus blancas manos.
Ay,
una muralla que vaya
desde la playa hasta el monte,
desde el monte hasta la playa, bien,
allá sobre el horizonte.
- ¡ Tun,tun!
- ¿ Quién es?
- Una rosa y un clavel ...
- ¡ Abre la muralla!
- ¡ Tun,tun!
- ¿ Quién es?
- El sable del coronel ...
- ¡ Cierra la muralla!
- ¡ Tun,tun!
- ¿ Quién es?
- La paloma y el laurel ...
- ¡ Abre la muralla!
- ¡ Tun,tun!
- ¿ Quién es?
- El alacrán y el ciempiés ...
- ¡ Cierra la muralla!
Al corazón del amigo,
abre la muralla;
al veneno y al puñal,
cierra la muralla;
al mirto y la yerbabuena,
abre la muralla;
al diente de la serpiente,
cierra la muralla;
al ruiseñor en la flor,
abre la muralla...
Alcemos una muralla
juntando todas las manos;
los negros, sus manos negras,
los blancos, sus blancas manos.
Una muralla que vaya
desde la playa hasta el monte,
desde el monte hasta la playa, bien
allá sobre el horizonte...
NicolásGuillén
La pell de brau
[XLVI]
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
Salvador Espriu
dimecres, 4 de febrer del 2009
Nova secció al bloc: tastets
Inaugurem una nova secció al bloc de la nostra biblioteca, un espai per compartir opinions sobre les lectures que anem fent al llarg del curs. Sota l'etiqueta "Tastets", trobareu activitats que volen donar la veu als lectors i lectores que sou tots i totes. Trobareu suggeriments per fer comentaris sobre tot allò que aneu llegint al llarg del curs a les assignatures de català, castellà, anglès, francès... Amb els tastets de lectura que aneu fent, de ben segur que aneu descobrint moltes coses que no cal deixar-les avorrides a les aules: emocions, sensacions, pensaments.Aquí les podreu dir en llibertat i amb respecte a totes les opinions. A continuació, la primera proposta, animeu-vos a participar-hi.
El cafè de la Granota, Jesús MoncadaEdicions, 62.
Els alumnes de 4t d'ESO han llegit aquest recull de relats a la matèria de Llengua catalana i literatura. En l'ambient mequinensà transcorren històries carregades d'humor i d'ironia que retraten un món proper i a la vegada llunyà amb la destresa dels grans narradors capaços de copsar l'anècdota i transformar-la en quelcom universal.
Així que els de 4t ja teniu la porta oberta al Tastets. Segur que hi ha algun relat que us ha agradat més que la resta. Quin? Per què? Vinga, que els professors i professores del departament de català estaran atents a les vostres respostes.
Àngels Castellà
dilluns, 15 de desembre del 2008
EXPOSICIÓ (Altres pobles)
Batea i el seu terme municipal. El repoblament templer (S.XII-XIII) Vol. I: Alanyà i Roig, Josep
Institut d’estudis tarraconenses Ramon Berenguer IV, Secció d’arqueologia i història, núm.93 Diputació de Tarragona, 1994.
Transcorreguts quatre segles i mig de presència i dominació àrab a les terres de l’Ebre i havent fracassat repetits intents de fer claudicar les fortaleses de Lleida i Tortosa, fou finalment el Comte Ramon Berenguer IV qui arribà a conquerir per les armes cristianes la ciutat de l’Ebre (1148) i la del Segre (1149). Entre els intents fallits, cal fer esment dels atacs que el rei Alfons el Bataller, des d’Aragó i seguit per aragonesos, feia als musulmans de la vall de l’Ebre durant el segle XII, val a dir que amb més rauxa que seny.
Batea i el seu terme municipal. Partides, accidents geogràfics, topònims i camins. Vol.II: Alanyà i Roig, Josep. Institut d’estudis tarraconenses Ramon Berenguer IV. Diputació de Tarragona, 1994.
El terme municipal de Batea s’estén al sud-oest de la província de Tarragona i al nord-est de la comarca, ocupant una gran part de la zona oligocènica depressionària que, en direcció SE-NO, s’inclina progressivament cap a la vall de l’Ebre. El relleu, constituít per turons i lloms allargassats, que alternen amb valls i barrancs de poca profunditat, mostra una escassa nitidesa morfològica. Les altures mitjanes no ultrapassen els
Els costums d’Orta (1296): Serrano Daura, Josep
Ajuntament d’Horta de Sant Joan, 1996.
Les arrels del poblament cristià d’Horta parteixen del llunyà segle XII a redós del moviment de recuperació del territori als musulmans dut a terme sota la iniciativa d’uns monarques que ja ho eren al mateix temps de Catalunya i d’Aragó.
La situació geogràfica d’Horta, frontera entre aquestes dues comunitats generals, i la presència política de les institucions senyorials templàries i de les municipals organitzades pels habitants, donaran lloc a un ordenament jurídic propi.
Cèsar Martinell i la seva època. I Jornades Martinellianes (26, 27 i 28 de juliol del 1999): Maluques i Ferrer, Joan i Melich, Lluís.
Fundació Universitat Catalana d’Estiu. Diputació de Tarragona, Associació Cultural Cèsar Martinell, 2001.
Els dies 26, 27 i 28 de juliol del 1999 se celebraren les Primeres Jornades Martinellianes al Pinell de Brai (Terra Alta), com a culminació de l’Any Martinell. Si l’equip coordinador ja projectà aquestes jornades amb clara ambició científica i intel·lectual, a mesura que s’anaren desenvolupant, ponència rere ponència, quedà cada vegada més clar que calia recollir aquest esdeveniment cultural –sense pràcticament precedents a la comarca de
Cèsar Martinell i la seva època vol ser la “darrera” aproximació, la més recent, a l’arquitecte vallenc que, amb un treball incansable, deixà una petja tan important a les nostres contrades.
El Celler del Pinell i l’obra d’en Cèsar Martinell: Ber i Sabaté, Ramon
Associació Cèsar Martinell, El Pinell de Brai, 1997.
Ramon Ber ens parla en aquesta obra ben documentada i interessant d’un poble, d’un edifici i d’un home. El poble és el Pinell de Brai, localitat emprenedora, amb la seva gent de caràcter franc i comunicatiu. L’autor ens explica la història i els costums que ha tingut al llarg dels segles. L’edifici consta de quatre naus, una per a molí d’oli i tres per a celler amb grans arcs parabòlics d’una gran bellesa. Els elements que sostenen la coberta també els va resoldre amb arcs que li donen, d’entre totes les seves construccions,
la bellesa i grandiositat que el fan anomenar la “Catedral del Vi”. L’home és Cèsar Martinell i Brunet. Arquitecte que estimava la seva professió i la va exercir amb creativitat, competència tècnica, honestedat i entusiasme.
Ajuntament de
Treball hitòric sobre
Curiositats i episodis de la història de Vilalba dels Arcs: Monner i Estopinyà, Anton
Hispanidad de Ediciones, S.L.1986.
Documentada tasca d’investigació dividida en tres apartats: Geografia, història i curiositats com per exemple: vestit, gambeto i capa. El gambeto era una capa llarga que arribava fins a mitja cama.
L’Ensenyament primari a Vilalba dels Arcs. Els Centres Escolars 1834-1959: Tormo Benavent, David. Dossiers d’història Terraltenca núm.13, Secció d’Arqueologia del patronat Pro Batea, 2007.
L’ensenyament, l’educació reglada, vista des de la perspectiva actual, és un dels eixos vertebradors de la nostra societat. Malgrat que no sempre s’aconsegueixin els objectius desitjats, l’ensenyament esdevé una eina bàsica de socialització, formant i educant als alumnes com a ciutadans, per tal que puguin conviure en el conjunt de la nostra societat. Per fer-ho, els ensenyants procuren transmetre un seguit de valors que, en l’actualitat, segueixen el model de les llibertats democràtiques.
La qüestió era doncs, saber si la llarg d’aquest dos segles l’ensenyament primari havia perseguit els mateixos objectius. Com funcionava el sistema primari, la base de la piràmide educativa, i quins havien estat els seus problemes eren qüestions que podien donar llum a les actituds i respostes de la societat vilalbina al llarg de dos segles marcats pel conflicte i la violència, des de les guerres carlines fins a l’esclat de
EXPOSICIONS (GANDESA)
Gandesa: Prades Tena, Jordi
Edicions Cossetània, Valls, 2002.
Edicions Cossetània, Valls, 2002.
En cada racó de Gandesa s’hi amaga un passat insospitat, la petjada de la història que ens ha fet poble. Aquest és un resum d’aquesta història escrit a partir de llibres, publicacions, entrevistes i altres fonts documentals, i reflectit en fotografies de
La carta de poblament de Gandesa: Monner i Estopinyà, Anton
Diputació de Tarragona, 1992.
Diputació de Tarragona, 1992.
En la història dels pobles existeixen alguns moments que marquen clarament l’esdevenidor de la vida de llurs habitants. Uns cops són canvis socials produïts per grans migracions, mortaldats generals per guerres o malalties, períodes degrans pluges o sequeres, o metamorfosis econòmiques per causes diverses. Unes altres vegades són guerres que produeixen fam i desolació, generalment per als dos bàndols, però sobretot per al perdedor. I un altre fenomen que ha estat el més impactant en el nostre país és el dels grans canvis produïts per les invasions.
Diputació de Tarragona, 1995.
Gandesa i
Diputació de Tarragona, 1995.
Mare santíssima. Enormes roquissars de color generalment grisenc amb clapes verdoses, en estrats de posicions variades, estrafolàries: vertyicals, horitzontals, oblíqües, arquejades, etc.
La necròpolis del Coll del Moro de Gandesa. Els Materials:
Rafel i Fontanals, Núria
Publicacions de
La necròpolis coneguda amb el nom genèric del Coll del Moro comprèn, en
realitat, tres àrees d’enterrament diferenciades que reben els noms, respectivament, de Calars, Teuler i Maries. La investigació de les mateixes ha passat per etapes diferents: entre els anys 1971 i 1976 s’hi realitzaren diverses campanyes d’excavació a càrrec de Manuel Berges, aleshores director del Museu Arqueològic de Tarragona, i Màrius Ferrer; el 1984 es reprengueren les excavacions, que se centraren en el sector Maries, el menys conegut.
Ajuntament de Gandesa, 1989.
Recopilació de curiositats per tal de tenir menció de la història de Gandesa: Edificis singulars i importants, Llocs i coses singularitzades dins del terme municipal, Curiositats i coses gandesanes recopilades cronològicament, Curiositats de la història de la ciutat de Gandesa, personatges que cal recordar...
NOVETATS
Anorexia. El camino a la recuperación: Lindsay, Clare.
Ed. Pearson Educación, México, 2002.
La anorexia nerviosa, una afección psicológica, fidiológica y social, hoy en día forma parte de la existencia de muchas jóvenes, destruyendo su salud, su felicidad, sus esperanzas y, en muchos casos, su vida misma. Nunca como ahora, cuando cada vez más y más mujeres se doblegan ante las presiones personales y sociales por estar delgadas, se había hecho tan evidente la necesidad de un libro como éste, lleno de información que, literalmente, puede salvarle la vida.
Anàlisi física del so del fagot: Casadellà i Cunillera, Josep
Col·lecció Premis CIRIT a
La publicació d’aquest treball d’entre els 70 Premis CIORIT 2005, centrat en aquest bell instrument originari del Renaixement – com ens detalla Josep Casadellà i Cunillera- dóna una idea de l’amplitud temàtica del coneixement, on la recerca és l’element clau per a generar-lo. Tanmateix, sovint es fa una interpretació restrictiva de la recerca, pensant només en la química o la física, per citar alguns exemples clàssics. En canvi, els Premis CIRIT ens donen una imatge més real: insistentment cada any posen de relleu la diversitat de disciplines on es pot du a terme la recerca; els temes arriben a abastar tots els camps de coneixement, des de les humanitats, les arts i els estudis socials, fins a les ciències experimentals i les tecnologies.
El libro de oro de las plantas y los jardines: Valdeón Menéndez, José
Ediciones Nobel, S.A., Oviedo, 2007.
Plan general de la obra: Nombre común, Nombre científico. Una breve introducción, antepuesta al texto general, explica el tipo de planta de que se trata, haciendo alusión a sus principales características y atractivos. Descripción en este apartado se hace una aproximación a los rasgos físicos más sobresalientes de la planta. Cuidados bajo este rótulo se exponen de manera conprensible las principales necesidades de la planta. Consejos.
NOVETATS CIÈNCIES
El mundo de la célula: Becker Wayne M, Kleinsmith Lewis J., Hardin, Jeff
Pearson Educación, S.A., 6ª edición, Madrid, 2007
Texto actual de gran rigor científico y muy fácil de abordar. Los temas se presentan desde los conceptos básicos a los más elaborados, incluyendo detalles de modelos celulares que facilitan la comprensión y numerosas referencias a aspectos celulares y moleculares de la patología. Esto unido a los numerosos, claros y precisos esquemas, hace que sea un libro muy ameno.
En este contexto, podemos considerar que el presente libro representa un texto básico y con un nivel muy adecuado, para las disciplinas de Citología y Biología y Odontología. Igualmente es un excelente libro de consulta para estudiantes de las diplomaturas de Óptica, Físioterapia y Enfermería, entre otras.
El libro incluye un CD que contiene vídeos, cuestiones prácticas por capítulos, resúmenes, glosario, links especializados y un navegador para bases de datos relacionadas con la biología celular.
Hablemos de bioterrorismo: García de los Ríos, José E., Jiménez Gómez, Pedro A.
Ed. Pearson. Alhambra, Madrid, 2007.
El control adquirido sobre los microorganismos patógenos en los últimos 150 años nos ha conducido a un control efectivo de la mayoría de las enfermedades infecciosas en los lugares adonde llegan los métodos de prevención y de tratamiento. El lado oscuro de ese gran conocimiento es el posible uso que se puede hacer de estos seres vivos para causar incapacidad o muerte de forma intencionada.
El bioterrorismo es la liberación de bacterias, virus o toxinas con el propósito de causar daños o matar personal civil. Mientras que un ejército, mediante la guerra biológica, busca una victoria militar, un grupo terrorista lo que necesita es alcanzar notoriedad para su causa y provocar la màxima alarma social.
Gran Atlas del Firmamento: Scagell, Robin
Pearson Educación, S.A., Madrid, 2005.
La guía esencial para la observación del firmamento, con detallados mapas, extraordinarias fotografías y transparencias.
diumenge, 14 de desembre del 2008
Essential Grammar in Use (Gramática básica de la lengua inglesa):
Raymond Murphy y Fernando García Clemente
Cambridge University Press, Madrid, Tercera edición, 2008.
El libro consta de 115 unidades sobre distintos aspectos gramaticales. El material se organiza a partir de categorías gramaticales (tiempos verbales, formas interrogativas, artículos, etc.). Lass unidades no están ordenadas según criterios de dificultad y, por tanto, deben usarse de acuerdo con las necesidades de los estudiantes. Cada unidad consta de dos páginas: en la izquierda aparecen las explicaciones con ejemplos y observaciones contrastivas, en la derecha se encuentran los ejercicios correspondientes. El libro es para estudiantes de nivel elemental y va acompañado de un CD-ROM con más ejercicios diferentes a los de las unidades del libro.
dimecres, 19 de novembre del 2008
NOVETATS
Relació de les noves adquisicions per al fons bibliotecari d’aquest primer trimestre.
Llibre dels fets: Jaume I
Bromera, Els Nostres Autors, 54, Valls, 2008.
El rei Jaume I El Conqueridor va nàixer a Montpeller l’any 1208 i va morir a València el 1276. Tingué una vida plena de perills i vicissitudes i, per què no dir-ho, també d’amors.
El Llibre dels fets, un text a mitjan camí entre les memòries i l’autobiografia, narra les gestes militars i polítiques que van donar origen al nostre poble, com també les petites anècdotes i les experiències més íntimes de la vida quotidiana del monarca. Una obra cabdal que va iniciar, juntament amb les aportacions d’un altre personatge extraordinari com fou Ramon Llull, la literatura feta en la nostra llengua.
XIX Premi literari Vila d’Ascó. Cossetània Edicions, Notes de Color 13, Valls, 2008.
Els Fets de
dijous, 13 de novembre del 2008
Exposició de llibres sobre la Comarca
L’exposició monotemàtica de la biblioteca per aquest primer trimestre del curs 2008-09 està centrada en llibres monogràfics sobre diferents aspectes de la comarca de laTerra Alta.
Ruta per conèixerla Terra Alta
Col·lecció Les Comarques de Catalunya, núm.36, Dissenys culturals, 1994.
Els parlars de
Diputació de Tarragona, 1996.
És un treball de microlingüística, que es troba entre l’atles i la monografia dialectal, és a dir, la geolingüística aplicada a una parcel·la del domini. L’interès científic de l’estudi d’aquesta comarca és indiscutible, car 1) és un àrea lateral, on campen preciosos arcaismes; 2) és una cruïlla on s’entrecreuen el nord-occidental, el valencià i l’aragonès; 3) la immigració és nul·la; 4) no havia estat estudiada en el seu conjunt. L’obra, presentada pulcrament, amb profussió de mapes en color – n’hi ha 1.105!-,
farà les delícies dels dialectòlegs, dels terraltins i, en general, de tots els sensibilitzats per les meravelles del llenguatge.
Els parlars de
Ruta per conèixer
Centre Excursionista Gandesa. Consell comarcal de
Aquest llibre vol donar cos a una guia senzilla i apta per a tothom, fugint de ser un catàleg sistemàtic ni una enciclopèdia, sinó un estímul per a la curiositat i la reflexió sobre la nostra terra; perquè només es pot estimular un país coneixent-lo, i només es pot conèixer un país calcigant-lo.
Tradicionalment, en la investigació d’història local i comarcal al nostre país, hom troba una gran mancança: l’interès pels estudis d’història contemporània. Encara que el final de la dècada dels seixanta hagi estat el punt d’inflexió de la tendència secular, la realitat ofereix, tanmateix, un veritable dèficit d’aquests tipus de recerques.
L’hemerografia comarcal no presenta un estat més encoratjador. Únicament trobem set publicacions periòdiques terraltines i no són gaire més les dels pobles de les comarques veïnes, cap d’elles – llevat d’El llamp,
Arquitectura religiosa i renaixentista a
Terraltenca núm.12. Secció d’Arqueologia del Patronat Pro Batea, 2007.
El llibre permet conèixer una parcel·la atractiva de l’arquitectura ( i de vegades l’escultura arquitectònica) amb profunditat. Un estudi d’arquitectura que ens demostra i verifica axiomes coneguts (per exemple , com escriu Joaquim Garriga, a qui els autors citen amb seny, que també a
tot i que a la segona meitat ja es veuen més coses “a la romana”, és a dir, renaixentistes), però sobretot que disecciona molt bé els principals edificis religiosos.
Balls i danses de les comarques de Tarragona. Vol. 2. “Ribera d’Ebre i Terra Alta”: Bargalló i Badia, Josep
Diputació de Tarragona, 1992.
Foc, gastronomia i tradicions, formen el tríptic sobre el qual es recolza la jota catalana; aquesta jota que al Priorat, a
L’Arquitectura Àuria dels Templers. Terra Alta i Ribera d’Ebre: Gironès Descarrega.
Diputació de Tarragona, Els llibres de
En els pobles de les comarques de
A
I aquesta comunicació xifrada serà el punt de partida del present treball de divulgació en el qual l’autor aspira a donar a conèixer –tot i que de forma elemental-, la història dels templers, la seva implantació en la zona i el seu particular concepte de l’arquitectura.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)